Evolución histórica de la Educación Física Especial en la España contemporánea

La Historia nos permite descubrir y destacar a esforzados vindicadores del derecho a la educación especial y a la educación física, y, a los descubridores del poderoso efecto del ejercicio físico pro desarrollo psíquico, motriz y afectivo del ser humano en su evolución natural, y en su desarrollo y participación como ciudadano. El siglo xix, con Congresos y realizaciones pedagógicas individuales inicia la creación de disciplinas académicas en toda Europa, en instituciones médico-pedagógicas, pedagógico- médicas y de educación diferencial: Partiendo de los inicios históricos del uso de ejercicio como medio correctivo, distractivo, educativo y terapéutico, se destaca al posible sujeto de educación especial y el tratamiento sociopedagógico del período investigado. La creación de establecimientos socioeducativos específicos, para cada uno de los cinco colectivos considerados especiales, permitieron la expresión de las necesidades, favoreciendo la creatividad metodológica, el desarrollo ingenioso de modelos educativos y la invención de recursos materiales paliativos de carencias, de deficiencias o de alteraciones, además de fomentar en la conciencia social la necesidad de actividad física como factor fundamental de educación, de salud, de rendimiento corporal y de desarrollo de las grandes cualidades/virtudes personales y de los valores sociales. Las utopías de las personas con dificultades se hacen realidad al participar deportivamente en los eventos generales de montaña y ciclismo, de principios del siglo xx, redescubriendo los beneficios del trabajo motriz e iniciando la gran aventura físico-deportiva de los minusválidos (hoy denominados eufemísticamente discapacitados. Se destacan los eventos federativos del Deporte de Minusválidos español, y, la participación en las Parolimpiadas hasta Atenas 2004, desbordando socialmente las expectativas. La integración total de la educación especial y de la educación física como opciones de especialidad en todos los niveles educativo/formativos, están haciendo realidad en el siglo xix los esfuerzos y objetivos de los pioneros

Evolució històrica de l’educació física especial a l’Espanya contemporània

La Història ens permet de descobrir i destacar esforçats vindicadors del dret a l’educació especial i a l’educació física, i els descobridors del poderós efecte de l’exercici físic pro desenvolupament psíquic, motriu i afectiu de l’ésser humà en la seva evolució natural, i en el seu ­desenvolupament i participació com a ciutadà. El segle xix, amb Congressos i realitzacions pedagògiques individuals inicia la creació de disciplines acadèmiques a tota Europa, en institucions mèdico/pedagògiques, pedagògico/mèdiques i d’educació diferencial: Partint dels inicis històrics de l’ús d’exercici com a mitjà correctiu, distractiu, educatiu i terapèutic, es destaca el possible subjecte d’educació especial i el tractament sociopedagògic del període investigat. La creació d’establiments socioeducatius específics, per a cadascun dels cinc col·lectius considerats especials, va permetre l’expressió de les necessitats, tot afavorint la creativitat metodològica, el desenvolupament enginyós de models educatius i la invenció de recursos materials pal·liatius de mancances, de deficiències o d’alteracions, a més a més de fomentar en la consciència social la necessitat d’activitat física com a factor fonamental d’educació, de salut, de rendiment corporal i de desenvolupament de les grans qualitats/virtuts personals i dels valors socials. Les utopies de les persones amb dificultats es fan realitat en participar esportivament en els esdeveniments generals de muntanya i ciclisme, de principi del segle xx, tot redescobrint els beneficis del treball motriu i iniciant la gran aventura fisicoesportiva dels minusvàlids (avui anomenats eufemísticament discapacitats). Es destaquen els esdeveniments federatius de l’Esport de Minusvàlids espanyol i la participació en els Jocs Paralímpics fins a Atenes 2004, fets que han desbordat socialment les expectatives. La integració total de l’educació especial i de l’educació física com a opcions d’especialitat en tots els nivells educatius/formatius, està fent realitat, en el segle xxi, els esforços i objectius dels pioners

Estudi de les etapes de formació del jove esportista des del desenvolupament de la capacitat tàctica. Aplicació al futbol

L’ensenyament dels esports ha oblidat tradicionalment la tàctica, i s’ha centrat en la tècnica. Això porta implícites unes deficiències en l’aprenentatge que molt sovint no se superen mai i que en ocasions porten el jove esportista a l’abandonament esportiu. Per tant, cal implantar nous models que suposin una alternativa metodològica. Aquesta pretensió no es troba exempta de problemes, atès que la formació del professor-entrenador ha de ser més completa, perquè deixa de ser un simple executor de sessions creades per d’altres. L’objectiu és saber quins nivells de coneixement tècnic i tàctic poden aprendre els jugadors en cada cicle formatiu per tal d’adequar els processos d’ensenyament-aprenentatge a les seves capacitats reals. Les propostes bibliogràfiques prèvies són de caràcter intuïtiu o experimental, i no s’han contrastat prou amb investigacions. En l’estudi van participar 57 esportistes, amb un alt nivell de perícia, que formen part del planter de l’Albacete Balompié des de la categoria prebenjamí fins a la infantil. L’estudi avalua les capacitats tècniques i tàctiques a partir de tres nous instruments, prèviament validats i comprovada la fiabilitat. Els dos primers mesuren els coneixements declaratius i procedimentals (teòrics) mitjançant entrevistes;  la primera es basa en preguntes estructurades sobre continguts tecnicotàctics i la segona elaborada a partir de seqüències de vídeo en joc real. El tercer Instrument d’Avaluació del Rendiment de Joc, avalua les decisions i execucions en situació real de joc, separant el component cognitiu - decisional del rendiment de l’execució de les habilitats motrius específiques. Els resultats obtinguts indiquen els nivells d’a­pre­nentatge màxims que han après fins als 8, 10, 12 i 14 anys, tant en el coneixement declaratiu, procedimental, de presa de decisions i les habilitats d’execució (control, conducció-driblatge, passi, xut, desmarcatge, fixar, marcatge, refús, blocatge, intercepció, ajut). Una de les aportacions més rellevant és la proposta didàctica que es dedueix dels resultats científics. Les conclusions assenyalen que el coneixement declaratiu i procedimental es troba relacionat, partint des de la individualitat al grup, i des de l’aspecte ofensiu al defensiu. El nivell decisional és superior en totes les categories estudiades al nivell de coneixement tecnicotàctic. Hi ha dos nivells de representació del joc pel que fa a les decisions i la seva execució, el primer des dels 7 anys als 10  i el segon des dels 11 anys als 14. El coneixement tecnicotàctic té un retard de dos anys, atès que el nivell més avançat es produeix als 13-14 anys. Les categories federatives no s’adapten als nivells de representació trobats; per tant, les planificacions d’ensenyament-aprenentatge no s’hi haurien d’ajustar. Es recomana la iniciació esportiva a partir dels 8 anys, encara que abans es poden practicar jocs modificats adequats a les possibilitats dels nen

Teaching performance and research according to the students of the Master's Degree in University Teaching at the Graduate School - UNE, 2021

The objective of the study was to determine the probable relationships between teaching performance and research in students of the Master's Degree in University Teaching at the Graduate School -UNE, 2021. It is a quantitative study, correlational descriptive research type, the study design was non-experimental, correlational cross- section, the hypothetical deductive method was considered, we worked with a probabilistic sample made up of 100 students of the University Teaching master's degree; a questionnaire was applied. To measure the variables Teaching Performance and Research. According to the results, 56.0% of those surveyed indicate that the teaching performance is medium level, followed by 18.0% who show that it is low, 15.0% consider that it is high, 6.0% very low, and finally 5.0% very high; On the other hand, regarding the research variable, it was found that 48.0% affirm that it is of medium level, followed by 15.0% who show that it is very high, 14.0% consider that it is high, the 12.0% low, and finally 11.0% very low. This concludes that teaching performance is significantly related to research according to the students of the Master's Degree in University Teaching at the Graduate School -UNE, 2021. (p ˂ 0.05, Spearman's Rho = 0.612, with a high positive correlation)

Physical and sporting activities that college students require

Resumen basado en el de la publicaciónSe analizan las características de la demanda de actividades físicas y deportivas de tiempo libre del alumnado universitario almeriense. Para ello se ha seleccionado una muestra de 1.843 sujetos, a los que se les administró un cuestionario para evaluar las actividades en modalidad, periodo temporal, tipo de oferta y finalidad de las mismas. Durante la semana destacan las actividades físicas para el mantenimiento y la mejora de la salud, mientras que en fines de semana son los deportes individuales y colectivos los más practicados, sin perseguir un carácter competitivo. Las actividades en el medio natural están adquiriendo cada vez un papel más relevante durante los periodos vacacionales. Finalmente, la mayoría del alumnado prefiere realizar la práctica físico-deportiva por cuenta propia, de forma libre y autoorganizada.AndalucíaES

Bibliometric Analysis Of The Evolution Of Educational Quality During A 10-Year Research Period (2012–2022)

This study consists of a quantitative bibliometric methodology, that was carried out to determine from what perspective the concept of educational quality is being approached in the scientific community using the following keywords: performance, indicators, curriculum, management team, and teaching. The evolution of scientific research on educational quality in the Social Sciences and Education has been studied in the last 10 years. To investigate the existing literature on this topic, the Web of Science database was used and the results obtained from the scientific literature were based on concepts such as quality assurance and improvement, evaluation, professional development, higher education, and learning outcomes, among others. This study revolves around four components: education, curriculum, educational quality, and health education

Interactive Computer Aided Design of Electrochemical Systems

The most popular and widely used rechargeable battery numerical model, the dualfoil, was developed in fortran by John Newman and coworkers1-3, and enables the user to describe the time-dependent electrochemical transport of lithium and charge, through the application of concentrated solution theory in porous media. Such a model has enabled the design of many advanced lithium-ion batteries for hybrid and plug-in electric vehicles that can operate under high current densities. Historically, however, the dualfoil and other subsequently derived models are cumbersome and unwieldy when used, and offer limited flexibility regarding parameter variability, integration into more sophisticated numerical descriptions, coupling to multiscale formulations, or the simple visualization of generated data. The nature of dualfoil makes it difficult to use, and it does not allow for systematic parametric analyses, or direct integration into high performing, multiscale numerical frameworks. This work introduces a proof of concept for a flexible application programming interface, dualfoil.py, that enables hierarchical control over the dualfoil legacy code and visualization modules, and provides the user with the ability to rapidly set up complex, multiscale simulations. Furthermore, the program features a GUI-mode for single-run simulations, and a powerful text-mode for setting up large simulation queues. By making use of the object oriented nature of Python, dualfoil.py allows the user to generate, organize, and visualize the electrochemical responses from the battery. Cell potential, anode and cathode active material utilization, and power/energy densities of multiple battery scenarios are modeled and presented, demonstrating the iterative capability of dualfoil.py. This versatile program allows for users of any skill level to achieve robust results in a control oriented and rapidly deployable manner

Expectatives i vivències en l’activitat físicoesportiva del pelegrí. Un abans i un després en el camí de Sant Jaume

Aquest estudi aborda la figura del pelegrí que recorre el camí de Sant Jaume en l’actualitat, i té com a objecte analit­zar tant las expectatives que té abans d’iniciar el recorregut de cents de quilòmetres, com les vivències en l’activitat fisicoesportiva que ha experimentat al llarg de la ruta. Aquest itinerari (Patrimoni Mundial de la Humanitat i Primer Itinerari Cultural Europeu) viu uns moments de gran auge a la fi del segle xx i principi del xxi, i ha esdevingut un fenomen de masses, una moda, en la qual el component físic i esportiu del recorregut adquireix cada cop més importància. La forma de vida en la societat postmoderna ha estimulat en les persones el desig de retornar a la naturalesa, de trobar-se elles mateixes i d’experimentar noves vivències. A hores d’ara, les activitats fisicoesportives d’aventura en el medi natural, com ara el senderisme o el cicloturisme, adquireixen gran protagonisme com a pràctiques recreatives de lleure i de noves formes de turisme. Per a la consecució dels objectius plantejats en aquest treball hem optat per una metodologia d’investigació quantitativa, utilitzant mètodes descriptius, l’enquesta com a tècnica i el qüestionari com a instrument. Són dues les poblacions objecte d’aquesta investigació. D’una banda, els pelegrins que inicien a Roncesvalls (a peu o amb bicicleta) el recorregut del Camí de Sant Jaume a Espanya i, d’una altra, els que arriben a Compostel·la després del seu “viatge” jacobeu (a peu o amb bicicleta). La recollida de dades es va realitzar durant l’estiu del 2003, tant a Roncesvalls com a Santiago, mitjançant l’aplicació de dos qüestionaris autoadministrats i emplenats en presència dels investigadors (el treball de camp es va desenvolupar amb qüestionaris traduïts a cinc idiomes: espanyol, anglès, francès, alemany i italià). Com a conclusions principals, podem indicar que els pelegrins recorren el Camí per diversos motius; es combinen els d’índole espiritual, culturals, esportius i de relació amb altres persones. És interessant de destacar que la majoria gaudeix fent activitat fisicoesportiva durant la ruta i, en general, tots els pelegrins veuen satisfetes les seves expectatives en finalit­zar aquest itinerari i tornarien a recórrer-lo, si bé el principal canvi que realitzarien per fer un nou pelegrinatge seria portar a terme una preparación física específica i adequada per a aquesta activitat. Aquesta ruta, recorreguda tradicionalment per raons religioses, s’ha adaptat a l’època contemporània i constitueix en l’actualitat un escenari on es troben presents els distints elements del lleure i de les activitats fisicoesportivorecreatives en el medi natural. La pràctica del pelegrinatge actual manté una relació estreta amb el senderisme i el cicloturisme, i suposa la simbiosi entre turisme, esport i cultura, permet l’accés a subjectes de totes les classes socials, que poden desenvolupar una activitat adaptada a l’edat i la condició física de cadascú i, alhora, permet el luxe de viatjar i fer turisme, cosa que contribueix a millorar la salut i la qualitat de vida

Expectativas y vivencias en la actividad físico-deportiva del peregrino. Un antes y un después en el Camino de Santiago

Este estudio aborda la figura del peregrino que recorre el Camino de Santiago en la actualidad, teniendo por objeto analizar tanto las expectativas que tiene antes de iniciar el recorrido de cientos de kilómetros, como las vivencias en la actividad físico-deportiva que ha experimentado a lo largo de la ruta. Este itinerario (Patrimonio Mundial de la Humanidad y Primer Itinerario Cultural Europeo) vive unos momentos de gran auge a finales del siglo xx y principios del xxi, convirtiéndose en un fenómeno de masas, en una moda, en la que el componente físico y deportivo de su recorrido adquiere cada vez más importancia. La forma de vida en la sociedad postmoderna ha estimulado en las personas el deseo de retornar a la naturaleza, de encontrarse a sí mismos y de experimentar nuevas vivencias. Ahora, las actividades físico-deportivas de aventura en el medio natural, como el senderismo o el cicloturismo, adquieren gran protagonismo como prácticas recreativas de ocio y de nuevas formas de turismo. Para la consecución de los objetivos planteados en este trabajo se opta por una metodología de investigación cuantitativa, utilizando métodos descriptivos, la encuesta como técnica y el cuestionario como instrumento. Son dos las poblaciones objeto de esta investigación. Por un lado, los peregrinos que inician en Roncesvalles (a pie o en bicicleta) su recorrido del Camino de Santiago en España y, por otro, los que llegan a Compostela tras su “viaje” jacobeo (a pie o en bicicleta). La recogida de datos se realizó durante el verano de 2003, tanto en Roncesvalles como en Santiago, mediante la aplicación de dos cuestionarios autoadministrados y rellenados en presencia de los investigadores (el trabajo de campo se desarrolló con cuestionarios traducidos a cinco idiomas: español, inglés, francés, alemán e italiano). Como principales conclusiones indicar que los peregrinos recorren el Camino por diversos motivos, combinándose los de índole espiritual, culturales, deportivas y de relación con otras personas. Es interesante destacar la mayoría disfruta haciendo actividad físico-deportiva por la ruta y, en general, todos los peregrinos ven satisfechas sus expectativas al finalizar este itinerario y volverían a recorrerlo, si bien el principal cambio que realizarían para una nueva peregrinación sería llevar a cabo una preparación física específica y adecuada para la misma. Esta ruta, tradicionalmente recorrida por razones religiosas, se ha adaptado a la época contemporánea y constituye en la actualidad un escenario en el que están presentes los distintos elementos del ocio y de las actividades físico-deportivo-recreativas en el medio natural. La práctica del peregrinaje actual guarda una estrecha relación con el senderismo y el cicloturismo, y supone la simbiosis entre turismo, deporte y cultura, permitiendo el acceso a sujetos de todas las clases sociales, desarrollando una actividad adaptada a la edad y condición física  de cada uno y, a la vez, permite el lujo de viajar y hacer turismo, contribuyendo con ello a mejorar la salud y la calidad de vida

Management of budget programs and their contribution to oral health in referral hospitals: a case of hospital ii-2 Tarapoto-Peru

El presente estudio tiene como finalidad determinar en qué medida los programas presupuestales contribuyen a la salud pública bucal dentro del contexto de hospitales referenciales en el Perú, trabajaron con estudio de tipo básica, de diseño teórico, con enfoque cualitativo, trabajó con una revisión de artículos desarrollados en los últimos 10 años en referencia a los programas presupuestales y la contribución en salud, así la muestra estuvo conformada por 20 artículos donde se llegó a manifestar que la gestión de programas presupuestales resulta un método eficiente para el cumplimiento de las metas institucionales, además su regulación constante garantiza que se establezcan lineamientos de mayor competitividad y como resultado obtener la aprobación de la población beneficiada, no obstante, es necesario que se cuenten con herramientas de control óptimo, de igual manera la salud bucal como variable no ha tenido un mayor énfasis dentro de los programas de políticas públicas, pese a estar encasillado en partidas, su ejecución ha sido mínima, más allá de la regular gestión que lo ha acompañado, la participación de la población es reducido, por su naturaleza misma de ausencia en prevención finalmente se evidenciaron resultados que denotan relación considerable en la gestión de programas presupuestales y la salud bucal, debido a la responsabilidad que el estado tiene para garantizar adecuados niveles de vida dentro de la sociedad.The purpose of this study is to determine the extent to which budget programs contribute to oral public health within the context of reference hospitals in Peru, they worked with a basic type study, of theoretical design, with a qualitative approach, they worked with a review of articles developed in the last 10 years in reference to budget programs and the contribution in health , thus the sample was made up of 20 articles where it was stated that the management of budget programs is an efficient method for the fulfillment of institutional goals, in addition its constant regulation guarantees that guidelines of greater competitiveness are established and as a result obtain the approval of the beneficiary population, however, it is necessary that they have optimal control tools , in the same way oral health as a variable has not had a greater emphasis within public policy programs, despite being pigeonholed in items, its execution has been minimal, beyond the regular management that has accompanied it, the participation of the population is reduced, by its very nature of absence in prevention finally results were evidenced that denote considerable relationship in the management of budgetary programs and oral health , because of the responsibility that the state has to ensure adequate standards of living within society